Conflictos PolíTicos Actuales
View more presentations from Ihetzu
dimarts, 31 de maig del 2011
dimecres, 13 d’abril del 2011
divendres, 11 de febrer del 2011
dilluns, 7 de febrer del 2011
Guerra del Golf
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units. Les hostilitats, anomenades pels americans Operació Tempesta del Desert, van començar el gener de 1991 i van aconseguir l'objectiu aliat inicial d'expulsar els iraquians de Kuwait. La Guerra del Golf va acabar el 28 de febrer de 1991 amb la rendició de l'Iraq
Causes
L'origen de la guerra va ser la invasió iraquiana, ordenada pel president Saddam Hussein, de Kuwait al qual considerava part del territori iraquià. La invasió es va materialitzar el 2 d'agost de 1990; fet condemnat per les Nacions Unides.
A l'agost, l'exèrcit iraquià, dirigit pel dictador Saddam Hussein, va envair en un sol dia el veí Kuwait. L'objectiu era apoderar-se del petroli kuwaitià per eixugar les despeses i els desastres de la llarga guerra mantinguda amb l'Iran (1980-1988) que li havia costat mig milió de baixes. Ajuntant les seves reserves de cru a les kuwaitianes, Bagdad controlava el 20% de totes les del món.
D'altra banda, Saddam necessitava èxits en política internacional, ja que la guerra amb l'Iran havia quedat en taules: no hi havia acord de pau, no tornaven el 60.000 presoners iraquians i es continuava mantenint en peu de guerra un exèrcit d'un milió d'homes que absorvia el 30% del PNB d'un país amb només 18 milions d'habitants.
En un moment en que la guerra freda semblava finalment desactivada, els occidentals s'enfrontaven a una crisi inesperada en un dels antics "taulers secundaris".
Operació "Tempesta del desert"
La reacció nord-americana i de part del món àrab va ser ràpida i enèrgica. Els primers van començar a enviar tropes a l'Aràbia Saudita només sis dies després de la invasió i la Lliga Àrab va condemnar l'acció iraquiana vuit dies després. Sobre aquestes accions es va organitzar una enorme coalició internacional antiiraquiana, amb el suport de l'ONU. Les tropes d'Estats Units representaven un 74% de les forces combinades.
La coalició que va sorgir de tot allò superava qualsevol de les organitzades en la història contemporània des de les guerres napoleòniques. Amb l'URSS col•laborant en el Consell de Seguretat de l'ONU, semblava haver-se convertit en un instrument realment útil per imposar un Nou Ordre Mundial.
La suposada amenaça d'un nou xoc petrolier contribuïa a la resolució mostrada pels occidentals. Però, sobretot, existia una clara voluntat de corregir l'equilibri de forces en el sempre inestable Orient Mitjà, després de la descongelació de l'Europa oriental.
Les principals batalles van ser combats aeris i terrestres en la frontera d'Iraq i Kuwait o amb el límit amb Aràbia Saudita. La guerra no es va estendre més enllà a despit del llançament per part d'Iraq de míssils del tipus Scud que van impactar a ciutats d'Israel. L'armament aliat estava molt tecnificat i es van utilitzar bombes intel·ligents i els míssils nord-americans Patriot per primera vegada.
La guerra va ser curta però no tant com confiaven les forces aliades ja que l'equipament de l'Iraq era millor del que havien previst. L'objectiu de derrocar a Saddam Hussein no es va aconseguir.
El cost econòmic de la guerra es calcula pels aliats al voltant de 61.100 milions de dòlars (la major part d'aquest import el van pagar els altres països aliats, no els Estats Units). No es coneixen les dades del cost econòmic de les operacions militars empreses per l'Iraq. A més es van cremar els pous de petroli de Kuwait amb danys ambientals afegits als econòmics.
Hi va haver un control informatiu estricte per part de les autoritats militars (iraquianes i aliades) en aquesta primera guerra que es presentava com la primera guerra transmesa en directe per televisió
Víctimes de la guerra del Golf
El nombre de víctimes per als dos bàndols durant els dos mesos de batalles va ser relativament baix:
Iraq va esmentar la xifra de 2.300 civils morts en els atacs aeris a ciutats iraquianes.
No hi ha dades de font iraquiana sobre morts en combat, s'ha de tenir en compte que es tracta d'una informació d'ús estratègic durant una guerra.
Segons fonts aliades, que fan una estimació indirecta basada en declaracions dels presoners de guerra i altres informacions, hi va haver per part de l'Iraq 10.000 morts en atacs aeris i uns altres 10.000 en el camp de batalla (les previsions inicials nord-americanes de morts iraquians eren 10 vegades superiors a les esmentades)
Les baixes aliades van ser inferiors a 1.000 (xifra oficial 378) i menys de 1.000 ferits
Molts dels soldats americans van patir trastorns psíquics i la seva descendència un alt percentatge de malformacions genèsiques.
Conseqüències
La Guerra del Golf va ser un episodi d'un conflicte molt llarg i complex, s'esmenten només les conseqüències que de forma immediata i cronològica segueixen al final d'aquesta guerra.
Establiment de zones de protecció, amb exclusió aèria, en les parts de l'Iraq de majoria xiïta i kurda.
Sancions econòmiques establertes per l'ONU en resposta a la no col·laboració iraquiana en la inspecció d'armament. L'UNICEF (Organisme de l'ONU per la infantesa) va calcular que el manteniment de les sancions, que afectaven l'entrada a Iraq també de medicaments va ser la causa de mort de 90.000 nens.
Per a més informació, clicau al següent enllaç: guerradelgolfopersico.blogspot.com
dissabte, 5 de febrer del 2011
El Tractat de Versalles - el per què dels nazis
Aqui teniu una dramatització de la sèrie "El Jove Indiana Jones" que mostra fidelment la humiliació realitzada per França envers Alemanya quan finalitza la Gran Guerra i que fou la llavor de l'odi que provocà la Segona Guerra Mundial i l'auge nazi.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Curtmetratge "La Guerra"
Aqui teniu un curtmetratge dirigit per Jorge Dorado i Luís Berdejo sobre els efectes de qualsevol guerra sobre la població civil innocent:
La Guerra. from JORGE DORADO on Vimeo.
dimarts, 1 de febrer del 2011
La Conferència de Wannsee
La Conferència de Wannsee va ser la reunió d'un grup de representants civils, policials i militars del govern de la Alemanya nazi sobre la "Solució Final del problema Jueu "(Endlösung der Judenfrage). Els acords presos van conduir a l' Holocaust. La reunió va tenir lloc el 20 de gener de 1942 en el districte berlinès de Wannsee.
La discussió es va centrar en l'objectiu d'expulsar als jueus de tots els àmbits de la vida del poble alemany, així com de l'espai vital del poble germànic. Es van exposar les mesures a prendre i es va presentar el pla de la 'deportació' dels jueus cap a l'est - per "tasca apropiada ... durant aquesta acció sens dubte una gran part serà eliminada per causes naturals", el "romanent final tindrà ... de ser tractat en conformitat, perquè ..., si són alliberats, actuarien com la llavor d'un nou ressorgiment jueu ". Es va avaluar el nombre de jueus a Europa (11 milions) i els mètodes d'evacuació tenint en compte l'edat i el país d'origen. El tractament de les persones amb 'sang mixta' va ser també discutit acuradament.
El Protocol de la reunió va ser preparat pel SS Obergruppenführer Reinhard Heydrich , ajudat pel SS Obersturmbannführer Adolf Eichmann , i no esmenta explícitament l'assassinat en massa. Eichmann va admetre més tard en el seu judici que el llenguatge real usat durant la conferència va ser molt més directe i va incloure termes com ara "exterminació" i "aniquilació".
La discussió es va centrar en l'objectiu d'expulsar als jueus de tots els àmbits de la vida del poble alemany, així com de l'espai vital del poble germànic. Es van exposar les mesures a prendre i es va presentar el pla de la 'deportació' dels jueus cap a l'est - per "tasca apropiada ... durant aquesta acció sens dubte una gran part serà eliminada per causes naturals", el "romanent final tindrà ... de ser tractat en conformitat, perquè ..., si són alliberats, actuarien com la llavor d'un nou ressorgiment jueu ". Es va avaluar el nombre de jueus a Europa (11 milions) i els mètodes d'evacuació tenint en compte l'edat i el país d'origen. El tractament de les persones amb 'sang mixta' va ser també discutit acuradament.
El Protocol de la reunió va ser preparat pel SS Obergruppenführer Reinhard Heydrich , ajudat pel SS Obersturmbannführer Adolf Eichmann , i no esmenta explícitament l'assassinat en massa. Eichmann va admetre més tard en el seu judici que el llenguatge real usat durant la conferència va ser molt més directe i va incloure termes com ara "exterminació" i "aniquilació".
Participants
Els presents i el seu destí van ser:
SS - Obergruppenführer Reinhard Heydrich , comissionat per Heinrich Himmler i Hermann Göring , cap de la Policia Secreta de l'Estat ( Gestapo ) i la SD, va iniciar el pla establert en Wannsee . El 26 maig de 1942 va caure en una emboscada dels guerrillers txecs a Praga, resultant greument ferit. Les seves ferides es van infectar i va morir de septicèmia el 4 juny del mateix any mentre es trobava hospitalitzat.
Gauleiter Dr Alfred Meyer (representant del Ministre del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est). Es va suïcidar a la primavera de 1945 .
Reichsamtleiter Dr Georg Leibbrandt (Representant del Ministeri del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est). Detingut a 1945 per Crims de guerra , va ser alliberat posteriorment per falta de proves. Activista d'un Centre Cultural nord-americà, va morir a 1982 .
Dr Wilhelm Stuckart (Representant del ministre de l'Interior del Reich), advocat, co-autor de les Lleis de Nuremberg . Detingut a 1945 per Crims de guerra, va ser sentenciat a 1949 i posat en llibertat al donar-se per complert el terme de la condemna. Va morir en un accident de trànsit a 1953 .
Dr Erich Neumann (Cap de l'Oficina de Planificació dels Quatre Anys). Detingut a 1945 , alliberat per falta d'evidències en 1948 i mort el mateix any.
Dr Roland Freisler (Ministre de Justícia del Reich). Sent Jutge del Tribunal del Poble en Berlín , va morir en plena audiència en febrer de 1945 quan jutjava a un dels complotados del 20 juliol de 1944 en ser bombardejat pels Aliats l'edifici en què es trobava.
Dr Josef Bühler (Govern del Govern General ), capturat pels russos i extradit a Polònia on va ser jutjat per crims contra la Humanitat i "contra el poble polonès", condemnat a mort a Varsòvia el 20 juliol de 1948 i executat en el mes d'agost següent a la ciutat de Cracòvia .
Dr Martin Luther (Relacions Exteriors), va participar en una conspiració contra Joachim von Ribbentrop , Ministre de Relacions Exteriors del Reich i va ser tancat al camp de concentració de Sachsenhausen a Alemanya en 1944 . Va morir d'un atac cardíac a l'hospital de Berlín a maig de 1945 . La seva còpia de la conferència, (la número 16 de 30), va ser trobada per investigadors nord-americans en els Arxius del Ministeri de Relacions Exteriors Alemany a 1947 i és l'única trobada sobre la Conferència.
SS - Oberführer Dr Gerhard Klopfer (Representant de la Cancelleria del Partit), arrestat en 1945 per Crims de guerra i alliberat per falta de proves. Després de la guerra va treballar com a assessor tributari i va morir en 1987 .
Ministerialdirektor Friedrich Wilhelm Kritzinger (Representant de la Cancelleria del Reich ), detingut per Crims de guerra. Davant el Tribunal Penal Internacional de Nuremberg en 1945 es va declarar avergonyit de les atrocitats alemanyes, va ser alliberat i va morir en 1947 .
SS - Gruppenführer Otto Hofmann (Oficina Principal de Raça i Colonització), arrestat en 1945 per Crims de guerra i sentenciat a 25 anys, dels quals va complir només sis. Va treballar com a caixer i va morir en 1982 .
SS - Gruppenführer Heinrich Müller (Oficina Principal de Seguretat del Reich), va desaparèixer al final de la guerra. Es va dir que havia mort en Berlín entre el 28 abril i el 2 maig de 1945 , però mai es va trobar el seu cadàver, afirmant repetidament sense proves que s'havia passat al bàndol rus i que havia mort per causes naturals en Moscou .
SS - Obersturmbannführer Adolf Eichmann (Oficina Principal de Seguretat del Reich (Gestapo)), segrestat a l'Argentina l'any 1959 pel Mossad (servei secret israelià) i portat a judici a Jerusalem, on va ser condemnat a mort i executat el 31 maig de 1962 .
SS - Oberführer Dr Karl Eberhard Schongarth (Comandant de les SD), jutjat per un tribunal militar britànic per haver participat en el "Programa de Terror sense major autoritat", va ser executat en febrer de 1946 .
SS - Sturmbannführer Dr Rudolf Lange (Comandant de les SD a Letònia), mort en combat en febrer de 1945 a Poznan , Polònia .
Dates claus
22 DE JUNY DE 1941
LA INVASIÓ ALEMANYA DE LA UNIÓ Soviètica és ACOMPANYADA DE MATANCES
Les unitats de tasques especials, anomenades equips mòbils de matança (Einsatzgruppen), tenen ordres d'assassinar jueus durant la invasió de la Unió Soviètica. Aquests esquadrons segueixen a l'exèrcit alemany a mesura que avança en territori soviètic i porten endavant operacions d'assassinat en massa. Al principi, els equips mòbils de matança els disparen principalment als homes jueus, però molt aviat a allà on van els disparen a tots els homes, les dones i els nens jueus, sense tenir en compte l'edat o el sexe. Per a la primavera de 1943, els equips mòbils de matança hauran assassinat a més d'un milió de jueus ia desenes de milers de membres de la resistència, romanís (gitanos) i comissaris polítics soviètics.
3 DE SETEMBRE DE 1941
COMENCEN ELS GASOSES EXPERIMENTALS A Auschwitz
A la cambra de gas d'Auschwitz I, el principal camp d'Auschwitz al sud de Polònia, es realitzen gaseos experimentals. Sis-cents presoners de guerra soviètics i 250 presoners malalts o dèbils són obligats a entrar en una cambra de gas experimental. Els alemanys proven el potencial d'extermini del gas Zyklon B. Zyklon B era el nombre comercial de un gas que normalmente se usaba como insecticida, el ácido cianhídrico cristalino. Zyklon B era el nom comercial d'un gas que normalment es feia servir com a insecticida, l'àcid cianhídric cristal. L"èxit" d'aquests experiments porta a l'adopció del Zyklon B com l'agent anihilador del centre d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Allà, el gener de 1942, comencen els assassinats en massa.
8 DE DESEMBRE DE 1941
COMENÇA A operar el CENTRE D'EXTERMINI DE Chelmno
Chelmno està situat a unes 30 milles (48 km) al nord-oest de Lodz. És el primer camp nazi a usar gas tòxic per a assassinar en massa. Les víctimes deportades al camp són forçades a entrar en camions de gas. Un tub dirigeix la fuita del camió cap a l'interior del compartiment hermèticament tancat, que acull entre 50 i 70 persones. Una vegada que el monòxid de carboni mata a tots els que estan tancats dins, el camió és conduït a fosses comunes on és desocupat. A Chelmno operen tres camions de gas i almenys 152.000 persones seran assassinades allà fins a mitjans de juliol de 1944.
Els successos de la conferència van ser exposats en dues pel.lícules.
En 1984 , una producció alemanya "Wannseekonferenz" (La Conferència de Wannsee), que dura 85 minuts, exactament la durada de la conferència real.
En 2001 es va realitzar una producció en anglès "Conspiracy" (al nostre país es titularia "La Solución Final"), amb l'actuació de Kenneth Branagh com Reinhard Heydrich i de Stanley Tucci com Adolf Eichmann . Les dues pel lícules han rebut nombrosos elogis.
A continuació insertam uns extractes d'aquesta pel.lícula sobre els moments més significatius:
dijous, 27 de gener del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Guerra de Corea
La Guerra de Corea (1950-52) s'ha de localitzat dins el marc de la Guerra Freda, com un dels primers moments en què s'enfronaran indirectament les dues grans potències rivals ( EUA i URSS). La península de Corea esta dividida pel paral.lel 38, en una línia de 248 Km de longitud que, encara avui en dia, constitueix una de les zones més militaritzades del món, i un punt "calent" de conflictes latents. Per tant, aquest conflicte és "herència" del període de la Guerra Freda i no té perspectiva de solució, almenys a curt plaç.
Per a més informació i completant aquesta entrada, vegeu l'article de "El País Digital" per fer un comentari al respecte.
Per a més informació i completant aquesta entrada, vegeu l'article de "El País Digital" per fer un comentari al respecte.
diumenge, 23 de gener del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
Video sobre la Monarquia Absoluta
Aqui teniu un video prou interessant sobre aquest aspecte de la Història Moderna:
Recolliu les dades més interessants i s'exposaran en comú a l'aula.
Recolliu les dades més interessants i s'exposaran en comú a l'aula.
dimarts, 4 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
