Conferència de Berlín

La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín és una conferències realitzada entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de gener de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada pel Regne de Portugal i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck amb la finalitat de resoldre els problemes que plantejaven l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la seva repartició.

Leopold II de Bèlgica va ser capaç de convèncer França i l'imperi Alemany que el comerç comú a Àfrica era la millor solució als interessos comuns dels tres països. Així doncs, a iniciativa del Regne de Portugal, el canceller Otto von Bismarck va convocar als representants de l'Imperi Alemany, l'imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, França, el Regne Unit, Regne d'Itàlia, el Països Baixos, Portugal, l'imperi Rus, Espanya, Regne de Suècia-Noruega, l'imperi Otomà i els Estats Units en una conferència a la ciutat d'Oslo. La conferència finalment es celebrà a la ciutat de Berlín sense la participació dels Estats Units.

Resolucions

L'Estat Lliure del Congo es va confirmar com la propietat privada de la "Congo Society". Així, el territori de l'actual República Democràtica del Congo, prop de dos milions de quilòmetres quadrats, passà a mans del rei Leopold II, i a causa del règim de terror establert es convertiria posteriorment en una colònia belga.
Els 14 signataris tindria facultats de lliure comerç en tota la conca del riu Congo, així com al Llac Malawi i a l'est d'aquesta en una zona al sud de 5° N.
Els rius Níger i Congo es van fer lliures de trànsit de bucs.
Fou signada una prohibició internacional contra el comerç d'esclaus.
Qualsevol nou acte de presa de possessió o d'instauració d'un protectorat de qualsevol porció de la costa africana hauria de ser notificada als altres signataris del Tractat.

Principi d'Efectivitat
Fou un dels principals punts que s'establí en aquesta conferència, mitjançant el qual es va prohibir la creació de noves colònies sense una administració en el territori, o el que és el mateix, la creació de colònies mitjançant la plantada d'una bandera i per la qual es reclamava un territori segons el dret Uti possidetis iure. Així mateix, per aquest principi, el poder colonial també havia de fer ús de la colònia econòmicament. Si la potència colonial no feia aquestes coses, una altre poder ho podia fer i per tant podia tenir dret sobre el territori.
Aquest principi es va convertir en un important instrument per aconseguir acords amb els caps tribals i signar pactes de protectorat i tenir una presència policial suficient a la zona.

Relacions bilaterals

- Portugal-Regne Unit: El Govern portuguès va presentar un projecte conegut com el "Mapa rosat" en el qual les colònies d'Angola i Moçambic restaven unides, anexant-se parts de les actuals Zàmbia, Zimbabwe i Malawi. Tots els països hi estigueren d'acord exceptuant el Regne Unit, el qual l'any 1890 en contra del Tractat de Windsor i del Tractat de Berlín en sí mateix va llançar un ultimàtum forçant als portuguesos a retirar-se de la zona.
-França-Regne Unit: Una línia que va de Say (Níger) fins a Baroua (costa nor-est del Llac Txad) determinà les terres de cadascú, sent franceses al nord de la línia i britàniques al sud. S'establí que la conca del Nil fos britànica alhora que els francesos mantenien la conca del llac Txad.
- França-Imperi Alemany: La zona al nord d'una línia formada per la intersecció del 14è meridià i Miltou va ser designada francesa, mentre la zona que restava al sud fou disignada alemanya.
- Regne Unit-Imperi Alemany: Es determinà la frontera en una línia que passa per Yola i Dikoa.
- França-Itàlia: Itàlia mantingué la propietat de les terres que es troben al nor d'una línia que va de la intersecció del Tròpic de Càncer i amb el 17è meridià a la intersecció del 15è meridià i el paral·lel 21.