La dècada dels anys 20 va marcar un abans i un després en el món de l'aeronàutica. La conquesta del cel es va convertir en una carrera a contrarellotge. Als dirigibles de principis de segle, van seguir els planadors fins que els germans Wright van aconseguir la gesta. El seu mèrit i el de molts altres va obtenir el seu reconeixement. Però la febre de l'aviació va deixar rere seu inaudits invents que mai van arribar a veure la llum, noms anònims per a la història d'aquells gairebé autodidactes, amants de l'enginyeria, que no van aconseguir descobrir al món la seva genialitat.
Pere Sastre Obrador, més conegut com Pere de Son Gall, va morir el 1965 veient amb un altre nom i en altres mans la culminació de la seva recerca. L'empresa, a la qual tant obstinació i hores va dedicar al llarg de la seva vida, seria batejat el 1920 amb el nom de autogiro per Juan de la Cierva. En Llucmajor, però, atribueixen la tècnica aèria de l'elevació vertical a Pere de Son Gall. Els rumors sobre si De la Cierva va plagiar els seus estudis continua sent una incògnita. Pero para algunos llucmajorers existen indicios de ello. Però per a alguns llucmajorers ha indicis d'això.
Bartomeu Font Obrador, historiador de Llucmajor, diu d'ell que probablement va ser un dels personatges més coneguts en la localitat. Li embolicava una aurèola de reconegut prestigi i un aire de extravagància i misteri. Era un home "d'aficions poc comunes. Pagès i inventor, va destacar per la seva perseverança en una empresa totalment singular, la construcció d'un cometagiroavión, i per la dedicació infatigable d'esforços morals i materials per dur a terme aquest invent".
Jove inventor
De família humil, Pere de Son Gall va deixar els estudis el 1918 per falta de recursos econòmics. Però mai abandonaria la seva passió pels números i la mecànica que va mostrar de nen, matriculant-se en l'Institut Politècnic on va entrar en contacte diverses disciplines que li ajudarien a construir l'aparell. Compaginaria la seva formació amb les seves obligacions en el camp al qual va haver de dedicar bona part del seu temps després de la mort del seu pare el 1920. Per aquell temps la areonáutica omplia les portades dels diaris. Joan Salvà Caldés autor d'Història d'una vida i un Projecte frustrat estima que potser els reiterats fracassos i accidents en l'aviació, el portessin a pensar en una altra fórmula d'elevació aèria, una idea que ja no li abandonaria la resta del seu dies.
Anomenat pel músic i compositor Joan Xamena, el "Quixot de l'engranatge", Pere de Son Gall es va obstinar a dissenyar un aparell de maquinària mixta-aeroplà i helicòpter-que no requerís espai per a l'enlairament. Va esbossar per això nombrosos prototips i realitzar infinitat de càlcul matemàtics i físics. Amb només recursos i peces artesanes va passar anys (1919-1920) donant forma al cometagiroavión a la finca de Son Gall. Els primers amb un motor arcaic, tubs de bicicleta i rodes. Joan Salvà recull algunes de les seves anotacions realitzades durant aquests anys en què assegura haver informat de l'invent el Govern a través del general Weyler. Adjuntar plànols i esbossos detallats de tot això. Afirmava que el seu invent resultaria molt útil en les estratègies de guerra però requeria més diners dels que disposava per construir-lo. Però el Govern no li va fer cas. Potser en aquella època fora inconcebible que un pagès de Mallorca, a penes sense estudis fos capaç de trobar una idea tan innovadora. El Ministeri de la Guerra va rebutjar el seu projecte legant que "no tenia aplicació pràctica" i es va emparar en la Reial Ordre del 19 de novembre de1897, per la qual no s'admetien propostes signades per autors sense carrera relacionada en la matèria, per tancar l' assumpte.
Hi ha algunes coincidències que, amb els anys, es convertirien en rumors sobre el presumpte plagi de De la Cierva. Es diu que va patentar el autogiro el 1920, en el moment en què Pere de Son Gall informar el Govern sobre el seu invent. Curiosament, en aquella època el pare de De la Cierva (Juan de la Cierva i Peñafiel) ocupava el càrrec de ministre de la Guerra, cartera a la qual el llucmajorer va remetre el projecte. De fet, De la Cierva va patentar el seu autogir abans que l'invent estigués acabat i fes a volar. Molts es pregunten per què va ser tan previngut. Després de fer-se amb la patent va construir diversos prototips sense èxit fins que el 17 gener 1923 ho va aconseguir. Es diu que va provar uns 20 models fins aconseguir-ho. I hi ha també qui diu haver vist els plànols signats pel llucmajorer.
Amb el temps Pere de Son Gall seria objecte de burles al poble. La seva obsessió li va fer caure en la fallida i el va deixar un cúmul de deutes. Va seguir trucant a les portes de multitud d'estaments però ningú li va obrir. Va arribar fins i tot a cobrar entrada per contemplar el seu invent, una pesseta les senyores i quatre els homes, a fi d'aconseguir liquiditat.
No va cessar en el seu afany gairebé fins a la seva mort, esperant una subvenció que mai arribaria. Moriria amb la seva frustració el 8 de desembre de 1965 a la casa del hospici assistit per les monges de la Caritat i per pocs amics. A Llucmajor molts segueixen preguntant-se si realment hi va haver plagi.
Pere Sastre Obrador, més conegut com Pere de Son Gall, va morir el 1965 veient amb un altre nom i en altres mans la culminació de la seva recerca. L'empresa, a la qual tant obstinació i hores va dedicar al llarg de la seva vida, seria batejat el 1920 amb el nom de autogiro per Juan de la Cierva. En Llucmajor, però, atribueixen la tècnica aèria de l'elevació vertical a Pere de Son Gall. Els rumors sobre si De la Cierva va plagiar els seus estudis continua sent una incògnita. Pero para algunos llucmajorers existen indicios de ello. Però per a alguns llucmajorers ha indicis d'això.
Bartomeu Font Obrador, historiador de Llucmajor, diu d'ell que probablement va ser un dels personatges més coneguts en la localitat. Li embolicava una aurèola de reconegut prestigi i un aire de extravagància i misteri. Era un home "d'aficions poc comunes. Pagès i inventor, va destacar per la seva perseverança en una empresa totalment singular, la construcció d'un cometagiroavión, i per la dedicació infatigable d'esforços morals i materials per dur a terme aquest invent".
Jove inventor
De família humil, Pere de Son Gall va deixar els estudis el 1918 per falta de recursos econòmics. Però mai abandonaria la seva passió pels números i la mecànica que va mostrar de nen, matriculant-se en l'Institut Politècnic on va entrar en contacte diverses disciplines que li ajudarien a construir l'aparell. Compaginaria la seva formació amb les seves obligacions en el camp al qual va haver de dedicar bona part del seu temps després de la mort del seu pare el 1920. Per aquell temps la areonáutica omplia les portades dels diaris. Joan Salvà Caldés autor d'Història d'una vida i un Projecte frustrat estima que potser els reiterats fracassos i accidents en l'aviació, el portessin a pensar en una altra fórmula d'elevació aèria, una idea que ja no li abandonaria la resta del seu dies.
Anomenat pel músic i compositor Joan Xamena, el "Quixot de l'engranatge", Pere de Son Gall es va obstinar a dissenyar un aparell de maquinària mixta-aeroplà i helicòpter-que no requerís espai per a l'enlairament. Va esbossar per això nombrosos prototips i realitzar infinitat de càlcul matemàtics i físics. Amb només recursos i peces artesanes va passar anys (1919-1920) donant forma al cometagiroavión a la finca de Son Gall. Els primers amb un motor arcaic, tubs de bicicleta i rodes. Joan Salvà recull algunes de les seves anotacions realitzades durant aquests anys en què assegura haver informat de l'invent el Govern a través del general Weyler. Adjuntar plànols i esbossos detallats de tot això. Afirmava que el seu invent resultaria molt útil en les estratègies de guerra però requeria més diners dels que disposava per construir-lo. Però el Govern no li va fer cas. Potser en aquella època fora inconcebible que un pagès de Mallorca, a penes sense estudis fos capaç de trobar una idea tan innovadora. El Ministeri de la Guerra va rebutjar el seu projecte legant que "no tenia aplicació pràctica" i es va emparar en la Reial Ordre del 19 de novembre de1897, per la qual no s'admetien propostes signades per autors sense carrera relacionada en la matèria, per tancar l' assumpte.
Hi ha algunes coincidències que, amb els anys, es convertirien en rumors sobre el presumpte plagi de De la Cierva. Es diu que va patentar el autogiro el 1920, en el moment en què Pere de Son Gall informar el Govern sobre el seu invent. Curiosament, en aquella època el pare de De la Cierva (Juan de la Cierva i Peñafiel) ocupava el càrrec de ministre de la Guerra, cartera a la qual el llucmajorer va remetre el projecte. De fet, De la Cierva va patentar el seu autogir abans que l'invent estigués acabat i fes a volar. Molts es pregunten per què va ser tan previngut. Després de fer-se amb la patent va construir diversos prototips sense èxit fins que el 17 gener 1923 ho va aconseguir. Es diu que va provar uns 20 models fins aconseguir-ho. I hi ha també qui diu haver vist els plànols signats pel llucmajorer.
Amb el temps Pere de Son Gall seria objecte de burles al poble. La seva obsessió li va fer caure en la fallida i el va deixar un cúmul de deutes. Va seguir trucant a les portes de multitud d'estaments però ningú li va obrir. Va arribar fins i tot a cobrar entrada per contemplar el seu invent, una pesseta les senyores i quatre els homes, a fi d'aconseguir liquiditat.
No va cessar en el seu afany gairebé fins a la seva mort, esperant una subvenció que mai arribaria. Moriria amb la seva frustració el 8 de desembre de 1965 a la casa del hospici assistit per les monges de la Caritat i per pocs amics. A Llucmajor molts segueixen preguntant-se si realment hi va haver plagi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada