El Falansteri es un tipus d'edifici proposat per Charles Fourier a principis del 1800, destinat a acollir i organitzar comunitats fundades sobre els principis de la copropietat i la cogestió. Cada Falansteri acull 1600 persones, 800 dones i 800 homes, que comparteixen passions comunes i han decidit viure junts.
La doctrina social de Fourier està basada en la creació dels falansteris i les primeres formulacions apareixen el 1829 en el seu llibre Le Nouveau Monde industriel et sociétaire. Després de fer publiques les seves idees, Fourier esperava l'arribada d'un mecenes que financés el primer falansteri i així poder posar en pràctica les seves teories. El 1832 els seus deixebles creen una revista que porta per títol Le Phalanstère, ou la Réforme industrielle en la que Fourier col.labora publicant nombrosos articles. L'any següent, l’École sociétaire de Paris decideix la creació d'un falansteri a Condé-sur-Vesgre, un poblet situat a l'actual departament d' Yvelines. La iniciativa no te l'acord del filòsof que la critica amb virulència per jutjar-la una caricatura de les seves propostes. El 1836 Victor Considerant, un dels seus deixebles funda una nova revista, La Phalange a la que Fourier, malalt, quasi no participa, morint l'any següent a Paris.
Als Estats Units d'Amèrica es construïren algunes comunitats inspirades del falansteri a iniciativa d'Albert Brisbane, Horace Greeley, i Victor Considerant, el més famós dels quals és anomenat La Réunion, emplaçat a l'estat de Texas prop de Dallas i que fracassà al poc temps. Considerant comptà amb l'ajut de Jean-Baptiste André Godin, que construí pel seu compte el Familisteri a Guise, potser l'intent més durador i reeixit d'aplicació de principis d'inspiració Fourierista, però traint en part la proposta de Fourier pel fet de limitar-la a una colònia obrera comunitarista, lligada a la seva fàbrica.
L'edifici es divideix en una part central i dues ales laterals. La part central es destina a activitats tranquiŀles: conté galeries amb comerços, menjadors coŀlectius, una biblioteca, sales de trobada, un temple, la torre, el telègraf, les gàbies per a coloms missatgers, les campanes cerimonials, l 'observatori, un pati d' hivern adornat amb plantes resinoses.
Els nens, pobres i rics, es troben a la part alta, a les golfes i estaran separats dels adolescents i en general de tots els que poden fer actes sexuals. En general les activitats amoroses tindran lloc al segon pis. Els molt joves i els molt grans que puguin fer actes amorosos estaran en la planta baixa o a les golfes.
L'edifici acull també apartaments privats i nombrosos salons socials anomenats Seristeris que són llocs de trobada i interacció de les activitats passionals. Aquest salons tenen diverses mides i es divideixen en tres classes: de 150, 400 i 900 persones.
L' ala lateral dreta acull activitats sorolloses, com la forja o la fusteria.
L'altre ala acull les cotxeres,les sales de ball i de festes i els salons per rebre els foranis. Els visitants exteriors no tenen dret a visitar el pati central ja que seria una intromissió en la vida comunitària dels residents. Igualment hauran de pagar un peatge per tenir dret a trobar-se amb els membres del falansteri. Segons Fourier, la gran curiositat dels no-residents pot reportar molts beneficis per a l'economia autàrquica d'aquesta comunitat.
El pati central està destinat a desfilades, trobades, festes i ceŀlebracions.
Una vuitena part dels residents són artistes o savis mentre que la resta són agricultors i artesans que tenen cura de les qüestions materials i vetllen pel bon manteniment de l'edifici. L'educació del@s nen@s posa l'accent en la diversitat dels aprenentatges, destinats a desvetllar i satisfer les inquietuds de cadascú i restaurar el gust pel treball. Cada membre del falansteri ha de conèixer una vintena d'oficis diferents i practicar-ne successivament cinc d'entre ells al llarg d'una jornada. Les rendes obtingudes són proporcionalment distribuïdes 4/12 per al capital, (3/12) el talent i el treball (5/12), i cada associat acumula per força cadascun d'aquests atributs.
La doctrina social de Fourier està basada en la creació dels falansteris i les primeres formulacions apareixen el 1829 en el seu llibre Le Nouveau Monde industriel et sociétaire. Després de fer publiques les seves idees, Fourier esperava l'arribada d'un mecenes que financés el primer falansteri i així poder posar en pràctica les seves teories. El 1832 els seus deixebles creen una revista que porta per títol Le Phalanstère, ou la Réforme industrielle en la que Fourier col.labora publicant nombrosos articles. L'any següent, l’École sociétaire de Paris decideix la creació d'un falansteri a Condé-sur-Vesgre, un poblet situat a l'actual departament d' Yvelines. La iniciativa no te l'acord del filòsof que la critica amb virulència per jutjar-la una caricatura de les seves propostes. El 1836 Victor Considerant, un dels seus deixebles funda una nova revista, La Phalange a la que Fourier, malalt, quasi no participa, morint l'any següent a Paris.
Als Estats Units d'Amèrica es construïren algunes comunitats inspirades del falansteri a iniciativa d'Albert Brisbane, Horace Greeley, i Victor Considerant, el més famós dels quals és anomenat La Réunion, emplaçat a l'estat de Texas prop de Dallas i que fracassà al poc temps. Considerant comptà amb l'ajut de Jean-Baptiste André Godin, que construí pel seu compte el Familisteri a Guise, potser l'intent més durador i reeixit d'aplicació de principis d'inspiració Fourierista, però traint en part la proposta de Fourier pel fet de limitar-la a una colònia obrera comunitarista, lligada a la seva fàbrica.
L'edifici es divideix en una part central i dues ales laterals. La part central es destina a activitats tranquiŀles: conté galeries amb comerços, menjadors coŀlectius, una biblioteca, sales de trobada, un temple, la torre, el telègraf, les gàbies per a coloms missatgers, les campanes cerimonials, l 'observatori, un pati d' hivern adornat amb plantes resinoses.
Els nens, pobres i rics, es troben a la part alta, a les golfes i estaran separats dels adolescents i en general de tots els que poden fer actes sexuals. En general les activitats amoroses tindran lloc al segon pis. Els molt joves i els molt grans que puguin fer actes amorosos estaran en la planta baixa o a les golfes.
L'edifici acull també apartaments privats i nombrosos salons socials anomenats Seristeris que són llocs de trobada i interacció de les activitats passionals. Aquest salons tenen diverses mides i es divideixen en tres classes: de 150, 400 i 900 persones.
L' ala lateral dreta acull activitats sorolloses, com la forja o la fusteria.
L'altre ala acull les cotxeres,les sales de ball i de festes i els salons per rebre els foranis. Els visitants exteriors no tenen dret a visitar el pati central ja que seria una intromissió en la vida comunitària dels residents. Igualment hauran de pagar un peatge per tenir dret a trobar-se amb els membres del falansteri. Segons Fourier, la gran curiositat dels no-residents pot reportar molts beneficis per a l'economia autàrquica d'aquesta comunitat.
El pati central està destinat a desfilades, trobades, festes i ceŀlebracions.
Una vuitena part dels residents són artistes o savis mentre que la resta són agricultors i artesans que tenen cura de les qüestions materials i vetllen pel bon manteniment de l'edifici. L'educació del@s nen@s posa l'accent en la diversitat dels aprenentatges, destinats a desvetllar i satisfer les inquietuds de cadascú i restaurar el gust pel treball. Cada membre del falansteri ha de conèixer una vintena d'oficis diferents i practicar-ne successivament cinc d'entre ells al llarg d'una jornada. Les rendes obtingudes són proporcionalment distribuïdes 4/12 per al capital, (3/12) el talent i el treball (5/12), i cada associat acumula per força cadascun d'aquests atributs.
Va ser el model de les futures comunas hippies.
En la pràctica, no obstant això, només va haver-hi una experiència de falansterio a França i va fracassar immediatament. A Europa la importància del fourierismo va declinar ràpidament, però a Amèrica del Nord va tenir un bon acolliment i va gaudir de cert prestigi intel·lectual. La idea d'una forma de vida cooperativa va resultar atractiva per a molta gent en una època de depressió econòmica. En poc temps es van crear entre 40 i 50 falansteris, encara que només 3 van sobreviure més de 2 anys. El més reeixit va ser l'anomenat North American, que es va dissoldre després d'un aparatós incendi que va acabar amb els seus béns. Com en el cas de les comunitats owenitas, el fracàs d'aquests falansterios, més enllà de les seves dificultats intrínseques, es va deure al seu ràpid creixement, que va atreure en poc temps a un munt de gent poc preparada i menys compromesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada